Les emocions són vivències afectives que apareixen de manera sobtada, en forma de crisi més o menys passatgera i més o menys violenta. Generalment es posen en marxa per un estímul extern i estan unides a manifestacions de caràcter orgànic com ara el rubor, la suor o el plor.
Les reaccions emocionals ocupen al principi el primer pla de la vida afectiva del nen; la seva presència ja és palesa en el nadó i en el lactant. Inicialment estan lligades a la interacció amb les persones properes de l’entorn i amb els fets biològics; de mica en mica s’amplia el seu marc d’actuació i també la diversificació de les respostes.
L’expressió emotiva és, segons Wallon, la primera forma de socialització, de manera que les primeres relacions de l’infant amb l’adult corresponen al nivell de l’emoció. Ara bé, aquests comportaments innats de comunicació només tenen sentit si l’entorn els sap donar una resposta adequada i, segons les respostes aportades, el nen va desenvolupant el seu sistema intencional de comunicació.
Els nadons únicament presenten una emoció manifesta per mitjà d’una excitació general no diferenciada. Aquesta excitació està sempre relacionada amb les necessitats biològiques: menjar, dormir, etc. Als dos mesos comença a desenvolupar-se la seva afectivitat i es comencen a observar les emocions típiques de l’ésser humà: ira, por, tristor, alegria, afecte, etc. Aquestes manifestacions afectives ja no estan lligades a necessitats fisiològiques, sinó que són provocades pel món que l’envolta.
Les emocions tenen dos funcions importants a la vida del nen estimulen el contacte amb els cuidadors i ajuda a aquests a adaptar-se a les necessitats del bebè.
- A finals del primer any responen a les expressions facials de la mare.
- Les senyals emocionals dels nens, com el somriure, el plor i el interès, influeixen en la conducta d’altres persones de forma poderosa.
Les primeres emocions que apareixen són les conegudes com emocins bàsiques: alegria, por, enuig, fàstic, tristesa i curiositat o sorpresa.
