LA SITUACIÓ ESTRANYA. AVALUACIÓ DEL VINCLE D'AFERRAMENT

L'any 1978 Mary Ainsworth va realitzar una sèrie d’experiments per mesurar la seguretat de l’aferrament, els quals va denominar ''Situació Estranya''. Aquests, pretenien estudiar el comportament d’infants entre 12 i 24 mesos davant la presència d’un estrany, en un entorn desconegut i amb la presència de la mare, o sense, entesa com a figura d’aferrament principal. Ainsworth partia de la idea que les reaccions de l’infant durant els diferents episodis de l’experiment, en les separacions i els retrobaments amb la mare, eren el reflex del sentiment de seguretat i confiança que l’infant dipositava en la seva mare i una mesura de la qualitat del vincle d’aferrament que havien pogut establir.

Tipus d'aferrament 

Aferrament segur 
Els infants amb aferrament segur exploren i juguen sense por ni angoixa mentre la mare està amb ells. Es mostren ansiosos durant el primer moment en què la mare surt de l’habitació, busquen el seu contacte i mostren alegria quan la mare retorna. Després del retrobament, tornen a jugar i exploren l’entorn. Entre un 65 i un 70% dels infants presenten aquest tipus d’aferrament.

Aferrament evasiu
Aquests infants no fan massa cas a la mare quan aquesta es troba amb ells, i tampoc ploren. No es mostren inquiets davant els estanys i quan retorna la mare no la busquen. Aproximadament un 20% dels infants manifesten aquest patró de conducta. 

 Aferrament d’oposició 
Mentre la mare està amb ells, aquests infants busquen la seva proximitat i no juguen ni exploren l’entorn. Quan la mare surt de l’habitació, s’angoixen molt i es mantenen enfadats quan aquesta torna, plorant i sense poder ser consolats fàcilment. Es podria dir que busquen el seu contacte i al mateix temps el rebutgen. Els infants que mostren aferrament d’oposició són aproximadament un 10% del total. 

Aferrament desorganitzat 
Els infants que tenen aquest patró de conducta són els més insegurs i desorientats. Tenen conductes confuses i contradictòries, evitant per exemple a la mare quan hi és, o allunyant-se d’aquesta quan apareix la persona estranya

Podeu fer la següent activitat a EDUCAPLAY

LA POR ALS EXTRANYS

ALGUNS CONTES

Encara que us convide a fer una bustia personal de contes per treballar les emocions amb els més petits, de fet és una de les actvitats didàctiques i avaluables d'aquesta unitat, també mágradari fer-vos unes recomanacions personals. 

EL PUNT




Una història al voltant la importància de la confiança dels mestres per la construcció d'una bona autoestima. Quan confiem en les capacitats dels xiquets i els mostrem una imatge positiva de si mateixos afavorim la seua creativitat . També m'agrada molt el personatge principal, encara que és una xica el seu aspecte i nom permet que s'identifiquen amb ella tant xiquets com xiquetes.




EL MONSTRE DE COLORS

Una bona història per introduir als més petits  en la identificació d'emocions. Les il·lustracions són molt boniques i representen una clara associació entre colors i emocions.

A la web d'Anna LLenas, il·lustradora del conte, podeu trobar recursos gratuïts i exemples d'activitats per treballar el conte.

PODEM ESTABLIR LÍMITS DES DE L'AFECTE?

Sens dubte un dels principals dubtes que tenen els pares en relació a l'educació dels seus fills té a veure amb les normes i límits que s'hi ha de posar als xiquets més petits. Al model de família tradicional s'utilitzava un estil educatiu autoritari, però actualment una part important de les famílies volen desenvolupar un estil educatiu més democràtic, aspecte positiu per a una construcció positiva de l'autoestima i de la personalitat. Ara bé aquest model educatiu requereix l'adquisició d'habilitats parentals que permetran reduir l'ús del castic mitjançant la utilització d'altres tipus d'estratègies. Cal que els pares coneguen alguns dels aspectes fonamentals del desenvolupament socioafectiu dels xiquets i puguen interpretar correctament les seves conductes i respostes. L'escola infantil pot desarrotllar actuacions formatives i informatives adreçades als pares al voltant d'aquestes qüestions. Els últims anys ha augmentat considerablement loferta d'aquest tipus d'activitats. Un bon exemple són les escoles de pares que amb una metodologia pràctica ajuden als pares a trobar solucions als problemes quotidians de les famílies. Com a futurs educadors heu de reflexionar i formar-vos en aquests temes. L'ONG Save the children ha elaborat diferents materials molt útils per a treballar amb els pares. Defensen un model educatiu democràtic, basat en l'afecte i en la potenciació del desenvolupament moral i social dels xiquets. Al següent enllaç podeu escoltar una entrevista a Pepa Horno, directora dels programes ´d'educació emocional de Save the children.

ENTREVISTA PEPA HORNOS. EDUCAR AMB AFECTE