En psicologia, un objecte transicional és un objecte material en el qual un infant diposita cert apego, és per exemple un ninot de peluche o un drap (com en el cas de l'amic de Charlie Brown) que té funcions psicològiques importants, sobretot al pretendre dormir, quan s'aquesta només o en altres moments, com l'hastío.
Constitueix una font de plaure i de seguretat per a l'infant que sol estrènyer-ho, tenir-ho a prop i parlar-li. Permet a l'infant constituir un àrea intermèdia entre el mateix i una altra persona o entre el mateix i la realitat. L'objecte transicional és alhora objectiu i subjectiu, objectiu per que es constitueix sobre un objecte real, subjectiu per que se li donen i atribueixen funcions en el camp de la imaginació. Aquesta noció va ser introduïda pel psicoanalista Winnicott.
Quina funció té?
Segons Aucouturier les funcions d’aquest objecte són:
1. Donar seguretat: té la funció de crear un ambient assegurador ja que fa present la figura de la mare durant la seva absència.
2. Preparar per la funció simbòlica: simbolitza allò que li fa estar segur. “és el resultat d’una acció compensatòria de una angustia de pèrdua assumible i permet desenvolupar la capacitat d’anticipació de les accions i els seus efectes, sense portar-les a terme realment.”
3. Ser una víctima: l’objecte transicional té una funció de descarrega d’afectes d’amor i odi, ja que, en moltes ocasions, aquest objecte es maltractat per l’infant.
Evolució de l’objecte
L’objecte transicional es pot presentar al voltant del 6-8 mesos, aproximadament. A mesura que l’infant desenvolupa la seva independència guanya confiança, i per tant, no necessita recolzar-se sobre l’objecte transicional per a mantenir la seguretat.
Hem de dir que no és necessari que els infants disposin d’un objecte especial ja que troben la seguretat de diferents maneres com per exemple fent la pipa amb el dit, tocant-se els cabells o les orelles, etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario