
Amb el desenvolupament de la consciència de si mateix i el desenvolupament del llenguatge
i la interacció social, entre els divuit i vint-i-quatre mesos sorgeixen les emocions
autoconscients o sociomorals, com la vergonya, l’orgull, l’enveja, la culpa, etc.

Aquestes
emocions es denominen autoconscients, perquè per a vivenciar-les és necessari que
s’hagi desenvolupat la consciència del “jo” com a persona diferent a les altres, i una incipient
capacitat per a valorar la pròpia acció. Lewis i altres, (1989) assenyalen que les
emocions autoconscients més senzilles, com la torbació, precisen solament del sentit del
“jo”. No obstant això, altres emocions autoconscients com el sentit de culpa, orgull, vergonya,
etc. requereixen a més, de la comprensió de les regles i criteris per a autoavaluar
la conducta. És per això que aquestes últimes no apareixen fins als tres anys d’edat. En
aquest procés inicial autoavaluatiu té molt pes l’opinió dels pares, ja que el nen utilitza el
criteri dels cuidadors per a avaluar la seva conducta com a positiva o negativa. En aquest
sentit, les investigacions assenyalen que els nens en una primera etapa només manifesten
conductes autoavaluatives davant la presència d’un adult
No hay comentarios:
Publicar un comentario