El terme afecció serveix per a expressar la relació afectiva persistent que estableix el nadó de pocs mesos amb els adults i familiars, i preferentment amb la mare.
Bowlby (1907-1990), psicoanalista que posa de manifest que la raó per la qual l’infant estableix un vincle estret amb la mare no està solament en el fet que l’alimenti. El nen rep nombroses gratificacions, a més de les relacionades amb l’alimentació: tàctils, auditives –vocalitzacions–, cinestèsiques –balanceig, manipulacions–, olfactives –olor de la llet, sabó– i també tèrmiques –el cos de la mare, la calor del bany. Bowlby va concloure que les necessitats de contacte, d’afecte, són tan importants com les de l’aliment
La pedagoga Elinor Goldschmied, considerada una de les expertes europees més prestigioses en educació infantil i que actualment treballa com a assessora al Regne Unit, Itàlia i Espanya, diu el següent: “Només aquell que ha tingut l’oportunitat de sentir-se atès, estimat, de crear lligams de dependència, pot desenvolupar el gust per l’activitat autònoma. Només aquells que tenen gust per l’autonomia, que confien en les seves possibilitats, poden estar disponibles per mantenir actituds de solidaritat, estimació.”
També Erikson, en la crisi anomenada d’autonomia enfront de vergonya i dubte, ens deia que la confiança és el requisit perquè els infants assoleixin l’autonomia: “Només aquells infants que han après a confiar en si mateixos i en els altres podran arribar a ser autònoms; i només els que són autònoms podran descobrir-se a si mateixos i al món que els envolta.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario