LA SEPARACIÓ DE LES FIGURES D'AFECCIÓ

La separació de l’infant de les figures d’afecció o la pèrdua d’aquestes figures en edats primerenques comporta una sèrie de conseqüències, fisiològiques i psicològiques, tant a curt termini com a llarg termini. A curt termini, es poden observar efectes com la protesta vigorosa en forma de crits, agitació motora, etc., o postures depressives en una segona fase. També podem observar alteracions en el ritme cardíac, de la temperatura corporal, increment del temps de vigília i del temps que triguen a adormir-se, espants i pors durant la nit, disminució de la conducta de joc, rebuig de l’ajuda que se’ls ofereix, conductes regressives com ara el descontrol d’esfínters, la succió del polze, el rebuig d’aliment o els vòmits. 

 Els efectes a llarg termini són molt variats i depenen de les circumstàncies en què es trobi l’infant després de la separació. En realitat, si l’ambient que troba en el futur és adequat, com passa en determinats casos d’adopció o en determinades institucions que permeten una relació òptima entre l’infant, l’adult i els altres, els efectes negatius de la separació a llarg termini es poden minimitzar. Tot i això, en altres casos de situacions menys favorables, els infants privats de figures d’afecció solen mostrar un retard general, més profund en l’àrea del llenguatge, problemes diversos en les relacions socials i trastorns fisiològics com ara més susceptibilitat a determinades malalties. L'atenció integral a aquests infants deuria ser un dret com recull la Convenció de drets dels xiquets.
En aquest documental podeu veure l'experiència d'una familia d'acollida, una modalitat de protecció que permet la integració en un entorn familiar de xiquets en situació de desprotecció.